<!– ++Begin Video Bar Wizard Generated Code++ –>

<div id=”videoBar-bar”>
<span style=”color:#676767;font-size:11px;margin:10px;padding:4px;”>Loading…</span>
</div>

@import url(”http://www.google.com/uds/css/gsearch.css”);

<!– Video Bar Code and Stylesheet –>

window._uds_vbw_donotrepair = true;

@import url(”http://www.google.com/uds/solutions/videobar/gsvideobar.css”);

.playerInnerBox_gsvb .player_gsvb {
width : 320px;
height : 260px;
}

function LoadVideoBar() {

var videoBar;
var options = {
largeResultSet : !false,
horizontal : false,
autoExecuteList : {
cycleTime : GSvideoBar.CYCLE_TIME_MEDIUM,
cycleMode : GSvideoBar.CYCLE_MODE_LINEAR,
executeList : ["ytchannel:sicomtv"]
}
}

videoBar = new GSvideoBar(document.getElementById(”videoBar-bar”),
GSvideoBar.PLAYER_ROOT_FLOATING,
options);
}
// arrange for this function to be called during body.onload
// event processing
GSearch.setOnLoadCallback(LoadVideoBar);

<!– ++End Video Bar Wizard

Toc és un altre dels excel·lents petits restaurants que proliferen a Barcelona, regentats per una parella jove, senzill, i on una visió molt personal de la cuina dóna com a resultat una oferta curosa, atractiva i de resultat formidable. Després de llegir nombroses crítiques destacant la feina d’en Santi Colominas i la Sandra Baliarda al seu establiment de l’Eixample, dilluns vaig poder comprovar que els elogis de Guillermina Botaya, de 5 a Taula o d’en Pau Arenós entre molts altres són certs i del tot mereixedors.

Té la cuina cabuda en el complex i sempre difús món de les arts? La participació de Ferran Adrià a la Documenta de Kassel va suscitar un acalorat debat sobre la qüestió i a dos dies perquè acabi el certamen alemany el debat sembla més obert que mai. Una mostra n’és l’exposició que dimarts es va inaugurar a la De Dietrich Gallery de València sota el títol de “Diàleg”. A partir de la feina i la trajectòria d’Adrià, en Francesc Guillamet, en Vicenç Asensio i en Luki Huber han treballat el binomi gastronomia-art a través de la fotografia, la creació audiovisual i el disseny industrial. I quin ha estat el resultat? Vegem que n’opinen alguns experts.

Un cop més, el col·lectiu 5 a taula l’ha tornat a encertar. Dimecres passat (19/09/07) en la secció Gastronòmades de La Vanguardia, els homes de morro fi dedicaven el seu article a una combinació que em sembla verdaderament excepcional: formatge amb raïm. I per aquesta ocasió van tirar de refrany i, sincerament, no podrien haver trobat un titular millor: “Uvas con queso saben a beso”. I és que poques simbiosis són tan agradables al paladar com aquesta, formada per uns bons talls de formatges amb uns grans de moscat, primerenc i dolç en aquesta època.

No parlaré de decepció perquè no ho ha estat però Ratatouille no m’ha semblat ni tan extraordinària ni tan divertida com molts havien dit i escrit. La pel·lícula, certament, és un prodigi de l’animació, conté la quantitat de moralines esperades i esdevé previsible però, per primer cop en molt de temps en un treball de Disney i aquí Pixar suposo que hi té molt a dir, aprofita la comicitat per completar el fil argumental i no pas per farcir escenes i escenes de manera gratuïta. El resultat, una pel·lícula divertida, no tan feixuga, excessivament elogiada i de la qual em quedo amb un personatge, Anton Ego, i la seva magnífica intervenció en el restaurant Gusteau’s.

Que la gastronomia catalana està en auge i és rendible ho sap prou bé el grup de botigues-restaurant Origen 99,9%. Des de la inauguració del seu primer establiment l’any 2002, l’empresa ha obert quatre locals més a Barcelona i des d’aquesta setmana ja disposa del primer fora de la capital catalana. Dilluns dia 20 Origen 99,9% va fer pública una nota de premsa on anunciava l’inici de l’expansió de la cadena per Catalunya amb l’estrena d’un restaurant franquícia a Tarragona.Concretament, el nou establiment està ubicat al carrer Riera de Sant Domènec, 1.

Voregem una època de reivindicacions gastronòmiques que sembla que està deixant enerere allò de les cuines nacionals per acostar-se cada cop més a unes cuines regionals, gairebé locals, diria. Alguns s’entesten en parlar de l’auge de la cuina espanyola, del declivi de la francesa, de la potencialitat de la xinesa, quan ara més que mai sorgeixen cuines basades en fronteres i límits cada cop més petits.

 

Cal advertir, d’entrada i en aquesta hora petita, que el nom d’aquest bloc encara és del tot provisional. Com en tantes altres coses abans, necessitem deixar-lo reposar, pair-lo. Més endavant, ja en coneixerem les conseqüències. Tot i l’advertència, l’Esmorzar de forquilla és el primer bloc conjunt que modestament signem el Mister Ajikko i en Pa i raïm. Un primer bloc que neix de dues aficions comunes i llargament reivindicades: la cuina i el menjar.