Cal advertir, d’entrada i en aquesta hora petita, que el nom d’aquest bloc encara és del tot provisional. Com en tantes altres coses abans, necessitem deixar-lo reposar, pair-lo. Més endavant, ja en coneixerem les conseqüències. Tot i l’advertència, l’Esmorzar de forquilla és el primer bloc conjunt que modestament signem el Mister Ajikko i en Pa i raïm. Un primer bloc que neix de dues aficions comunes i llargament reivindicades: la cuina i el menjar.

Hem de confessar, però, que tenim més tendència a la segona que no pas a la primera. Així, és cert que aquest delit que ens ha empès a tantes hores de converses sobre menges i preparacions diverses i, alhora, a tants i tants àpats goludament compartits és qui ens ha portat al lloc on llegiu ara.

La nostra afició a la gastronomia ha assolit cotes elevadíssimes, límits inabastables amb capítols propis de Le grande buffe, i que de ben segur recorden els nostres castigats estómacs, algunes jardineres de l’eixample barceloní i una pueril cantonada d’una vella lakonda de Nyala.

Amb l’Esmorzar de forquilla, doncs, volem retre homenatge a una divinitat menystinguda, arraconada per la història, tristament oblidada: el Liber Pater. A ell dediquem aquest bloc sense cap altre intenció que parlar, discutir i tractar el món de la gastronomia des de la nostra experiència, amb l’ajuda del nostre coneixement i amb el rigor i la crítica que caracteritza la nostra feina.

I com un apropiat esmorzar de forquilla, bo, sa, copiós, enter, abundant i consistent revelarem alguns secrets, debatrem obertament i esperarem atents les vostres participacions. Perquè els senders cap a una bona vida s’han de compartir: “Liber pater et libera”.

Evidentment, ni Mr. Ajikko ni Pa i raïm són els nostres verdaders noms, però com digué el Senyor: “per les seves panxes -i papades- els coneixereu”.

Benvinguts a l’Esmorzar de forquilla i entaulem-nos, doncs.