Un cop més, el col·lectiu 5 a taula l’ha tornat a encertar. Dimecres passat (19/09/07) en la secció Gastronòmades de La Vanguardia, els homes de morro fi dedicaven el seu article a una combinació que em sembla verdaderament excepcional: formatge amb raïm. I per aquesta ocasió van tirar de refrany i, sincerament, no podrien haver trobat un titular millor: “Uvas con queso saben a beso”. I és que poques simbiosis són tan agradables al paladar com aquesta, formada per uns bons talls de formatges amb uns grans de moscat, primerenc i dolç en aquesta època.

Precisament uns dies enrere, el Siscu em va proposar sopar aquest magnífic plat aprofitant el carregament de formatges que vaig portar d’Ossera (l’Alt Urgell). La corresponent visita a Cal Codina, ens va permetre conèixer l’obrador Serrat Gros i l’agradable conversa amb la Mercè va desencadenar en una compra compulsiva: Lo Pebrat d’Ossera, el Tupí i el conegudíssim Serrat Gros. Tots ells, al sarró.

El primer destaca per la seva forma piramidal i la seva cremositat. El segon, en canvi, està elaborat amb aiguardent i té una textura mantegosa i un regust picant. El darrer, i potser el més conegut, és realment una delícia. A mi em va captivar el seu sabor de llet. Les cabres que ells mateixos pasturen en tenen la culpa. Tots tres formatges han rebut diversos premis.

El sopar es va completar amb una mica d’oli, pa, uns grans de raïm moscat que crec recordar li van portar uns amics al Siscu i tres melmelades també d’Ossera. Concretament, de ceba, pebrot i tomàquet. A falta de petons, doncs, només cal recórrer al formatge i al raïm. Sense lloc a la decepció.

Per conèixer els formatgers artesans de casa nostra, consulteu el directori del DARP