Té la cuina cabuda en el complex i sempre difús món de les arts? La participació de Ferran Adrià a la Documenta de Kassel va suscitar un acalorat debat sobre la qüestió i a dos dies perquè acabi el certamen alemany el debat sembla més obert que mai. Una mostra n’és l’exposició que dimarts es va inaugurar a la De Dietrich Gallery de València sota el títol de “Diàleg”. A partir de la feina i la trajectòria d’Adrià, en Francesc Guillamet, en Vicenç Asensio i en Luki Huber han treballat el binomi gastronomia-art a través de la fotografia, la creació audiovisual i el disseny industrial. I quin ha estat el resultat? Vegem que n’opinen alguns experts.Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i gastrònom: “La gastronomia, per la seva naturalesa efímera, no pot entrar al museu”. (Del seu llibre Contra els gourmets)

Josep Pla, escriptor i gastrònom: “La cuina és l’art més arcaica de totes les arts”. (Del capítol La cuina del peix del seu llibre El que hem menjat)

Ferran Adrià, cuiner: “La cuina és la cuina i l’art és l’art”, repetit a bastament abans de la seva participació a la Documenta. Després, matisa les seves paraules: “Confesso que el límit de l’art se m’escapa. No crec que sigui el creador qui decideix què és art, sinó el que rep”. “Jo no discuteixo si elBulli és art o no, però segons l’opinió de diverses persones, l’experiència que pots sentir a elBulli és semblant a la que sents davant d’altres àmbits creatius”. “La cuina és cuina. Ara bé, amb això no vull dir que la cuina creativa sigui menys que qualsevol altra disciplina creativa. L’experiència de la gastronomia pot ser semblant a altres experiències creatives, i en la cuina d’avantguarda a vegades encara hi ha més similituds amb el món de l’art, sobretot pel que fa a la reflexió”. (Del llibre de Xavier Moret elBulli des de dins)

Roger Buergel, director artístic de la Documenta: “L’experiència de menjar a elBulli és semblant a la de contemplar una instal·lació artística, un espectacle de dansa o altres experiències. No m’importa si és art o no”. (La Vanguardia 13/6/07)

Ramon de España, escriptor i cineasta: “…Tampoc tinc cap mena de dubte que Ferran Adrià és un cuiner excel·lent, potser el millor del món. El que no em crec és que una jaqueta, una motocicleta o una truita de patates (deconstruïda o no) sigui una obra d’art. Segons el meu amic Carlos Pazos, l’art és quelcom que ens fa companyia al llarg de la vida mentre ens ajuda a soportar-la. Jo afegiria que l’art aspira a certa transcendència. Un objectiu que, francament, és difícil de trobar en els sempre enginyosos plats del senyor Adrià, la fama global del qual em sembla una mostra molt preocupant dels temps que corren”. (El Periódico 19/6/07)

Miquel de Palol, escriptor: li pregunten La cuina és art? i respon: “Pel que fa a suscitar grans passions, sí. Ara bé: reflecteix un ampli ventall de pulsions humanes? No”. (Avui 10/6/07)

Ada Castells, periodista i escriptora: “Per més sublim que sigui un pa amb tomàquet o, per ser refinats, una escuma d’aroma de cranc, mai no podrà despertar la por a la mort, l’enyor de l’amant perdut, la nostàlgia de l’exiliat, la il·lusió de la primera Nit de Sant Joan sense pares i aquí m’aturo. La música i la literatura, sí que ho fan, [...] L’art o trasbalsa o no és res. I tot això un artista genial com Ferran Adrià, que fa de cuiner, ho sap. La seva intervenció inexistent al pavelló G de la Documenta de Kassel és la millor manera de dir-ho. [...] La cuina es mostra al menjador i l’art, a la Documenta. ¿S’ha perdut una oportunitat d’elevar la gastronomia a una de les belles arts? Doncs magnífic, perquè no tenia cap motiu per ser-hi. En un temps en què tot es frivolitza, sembla com si l’única manera de dir que una obra es bona de debò fos posant-la en majúscules dins d’una vitrina. Doncs no, l’Adrià continua sent un artista que cuina i aquest gest dalinià l’honora. (Avui 17/6/07)

Robert Hugues, historiador de l’art, crític del Times: “Adrià és com menjar gas i aire. Prefereixo la botifarra amb mongetes perquè tinc gustos molt vulgars. Mostrar menjar a la Documenta és ridícul. Però hi ha tanta merda a les documentes i les bienals que ni m’importa. Jo ja no hi vaig perquè són com fires comercials, no m’interessen“. (El Periódico 16/6/07)

Narcís Comadira, escriptor: “Adrià és un artista en el sentit ple de la paraula perquè tot el que cuina agafa una dimensió que ens maravella”.

Albert Adrià, cuiner: “És la gent qui converteix la teva feina en art, són les emocions que aconsegueixes despertar en els altres”. (Avui 6/6/07)

Alain Ducasse, cuiner: “La cuina és una expressió artesanal de l’art. El cuiner no és un pintor ni un escultor ni un músic però és veritat que certes formes d’oficis manuals han desenvolupat un saber fer sofisticat, dotant les seves obres d’una dimensió estètica”.

Carlo Cracco, cuiner: “Molts xefs són autèntics artistes. Segurament el xef del futur serà part fonamental en el panorama artístic, però crec que aquest treball no es pot definir com art”.

Granz Achatz, cuiner: “Sí, definitivament la cuina és art. Molts xefs aconsegueixen una experiència provocadora, cerebral i emocional i això pot considerar-se art”.

Alex Atala, cuiner: “Un dels conceptes de l’art contemporani és expressar-se i tenir la capacitat de generar emocions. Sense cap mena de dubte, hi ha molt d’art en la feina que fem”. (Les declaracions dels últims 4 testimonis: El Periódico 12/6/2007)

Juana de Aizpuru, galerista madrilenya: “És una gran idea, l’art ha d’estar obert a tot tipus de manifestacions. És art encara que sigui efímer i estigui destinat a ser menjat. La cuina i molt especialment la d’Adrià és pura creació”. (El Periódico 3/6/07)

Juan Mari Arzak, cuiner: “La cuina ha estat reconeguda com art. Ho hem vist a la Documenta de Kassel, la fira de creació d’avantguarda més important del món, on Ferran Adrià ha estat valorat com a artista. És indubtable que l’alta cuina que es fa a Espanya és art. [...] I si hi hem de pensar un nom per la feina que estem fent jo diria que és cuina artística, cuina de l’emoció”. (El País 5/8/07).

La millor resposta, sens dubte: la del senyor Hugues. No us sembla?