Toc és un altre dels excel·lents petits restaurants que proliferen a Barcelona, regentats per una parella jove, senzill, i on una visió molt personal de la cuina dóna com a resultat una oferta curosa, atractiva i de resultat formidable. Després de llegir nombroses crítiques destacant la feina d’en Santi Colominas i la Sandra Baliarda al seu establiment de l’Eixample, dilluns vaig poder comprovar que els elogis de Guillermina Botaya, de 5 a Taula o d’en Pau Arenós entre molts altres són certs i del tot mereixedors.

La seva és una aposta clara per una cuina catalana, d’arrel tradicional on hi proliferen els ingredients de temporada i una elaboració posada al dia, tant pel que fa a la presentació dels plats com per al seu tancament. I és que si una cosa es desprèn de la carta és, precisament, els detalls, la inclinació de Santi Colominas per acabar les preparacions amb subtileses que arrodoneixen els plats i els doten del “toc” necessari per retrobar encertades combinacions.

Asseguts a taula, en el pis suprior de l’auster local del carrer Girona, vam decidir-nos per deixar de banda el menú degustació (42 i 56 euros) i apostar per la carta. Per obrir l’àpat, dos aperitius: una patata brava i un ravioli de brandada de bacallà amb escalivada. Després, van arribar a taula una selecció d’entrants força diversa: raviolis de ceps, gambes amb pernil d’ànec, tàrtar de tonyina i bledes i un canalons de peus de porc amb cargols.

Les opcions tant en les carns com en el peix no són molt abundants, més aviat escasses i un pèl pobres en el segon cas, destacant per sobre de tot un arròs de bacallà i cocotxes. El rap, tot i ser bo, no presentava cap novetat destacable més enllà del seu propi rostit. Un servidor va optar per l’arròs de colomí a suggerència de la Sandra i haig de dir que era correcte tot i que no es podia comparar en gust al de bacallà. En l’apartat de les carns només vam tastar una cansalada del coll amb salsifins tendríssima, de crosta cruixent i sucosa. Per mi, excel·lent. A les copes, una Jean Leon de 2001, poderós, que va regar convenientment els plats, especialment encertat al costat de la cansalada i l’arròs de colomí. De la carta de vins no en puc dir gaire cosa més ja que va triar l’Àngel i, tot despistat, no vaig demanar-li per donar-hi un cop d’ull.

De les postres, sobresut un pa amb oli, sal i xocolata i la coca de llardons però la copiositat del dinar ens va conduir a una selecció de formatges extrets d’un carro que exhibeix productes de diferents varietats, alguns desconeguts -ara no recordo el picant anglès que va tancar el tast, però sempre atractius de combinar amb una melmelada de poma i pebrot verd.

Amb tot, la visita va confirmar les expectatives i va deixar el Toc com un valor en alça dins el panorama dels petits bistrots de la capital catalana. Per persona, 55 €.

TOC
carrer Girona, 59
93 488 11 48